Saltar apartados

experiencia de alberto martinez hernandez en cracovia, Polonia

Mes i mig per terres poloneses

 

Pareix que no ha passat quasi temps, o potser sí, massa ràpid. És igual siga com siga, te n'adones que és com si portares ací vivint tota una vida però s'han passat les setmanes molt més ràpid del normal.

Quan mires l'armari de la cuina i veus que has aconseguit eixos productes que tant t'estimes a la teua terra, eixes verdures de noms estranys, que potser no saps ni com es diuen en la teua llengua. Quan ja has visitat quasi totes o totes les màximes atraccions que hi ha ací, que no son poques: Auschwitz, Kazimierz, Rynek Glówny, el castell Wawel, Kopalnia Soli (mines de sal), cementeris, Kopiec Kosciuszki i un llarg etcètera. També ha donat temps a viatjar, he anat a veure la capital dels esports d'hivern de Polònia: Zakopane, he de dir que tornaré quan la neu este llesta per a l'esquí.

Que més puc dir? Pense que la meua adaptació ací ha sigut molt fàcil. Des del primer moment hem tingut persones amb moltes ganes d'ajudar als voluntaris, persones amb ganes de col·laborar amb qualsevol tipus de persona sense importar procedència, llengua, costums, etc.

Ací som més de 20 voluntaris, amb els nostres encarregats (mentors, tutors, responsables del lloc de "treball"), en resum sempre tenim persones en les que recolzar-nos. Jo visc en un apartament quasi en el centre de la bonica Cracòvia amb un kurd, una francesa i una italiana.  A més a més el treball a la guarderia va molt bé, ajudem en tot el que podem i els xiquets son més que agraïts. La ciutat sembla treta d'un conte, el transport públic va quasi com un rellotge suís. Hi ha moltes coses per fer, molta gent que conèixer i moltes experiències per viure encara! Això no ha fet res més que començar.

Quan et sents com a casa però a molts kilòmetres de distància és per que les coses bé, el problema més gran que hem trobat és la llengua polonesa, de totes formes ara que ja estem ací i després de donar 3 hores de classe per setmana no la veiem tant complicada com al principi, però encara queda molt per aprendre.

La setmana que ve anirem a Warzsawa, cambiarem la bella Kraków per uns dies i ens envoltarem en les activitats proposades per a la formació de voluntaris, o el que és el mateix, com ací l'anomenem l' "On arrival training".

Tampoc no vull, ni puc contar tot el dia a dia, només he de dir que continuaré aprenent llengües i guanyant experiències que sumen per a la vida.

Ens veiem aviat.

Kraków, 14 de novembre 2015

 

Quatre mesos més tard

Llegint l’informe del primer mes i mig pense que els objectius i la sensació segueix seent la mateixa, però quan més temps passes a un lloc, més comences a tractar amb la gent que realment viu ací. I passa com en totes les cultures te n’adones que tots el llocs tenen coses bones i coses no tan bones. Sobre l’enfrontament cultural vam dedicar un programa de ràdio amb col·laboració d’Strim (la meua associació de coordinació a Polònia http://strim.org.pl/ ) que explica molt ve les diferències culturals, o els inconvenients típics.

https://www.youtube.com/watch?v=1SVsTsM7ULs

De tota manera, les coses no han canviat massa, després de unes curtes però més que aprofitades vacances a Alacant, vam tornar amb les mateixes ganes que el primer dia. I vam seguir fent activitats per als xiquets a la guarderia, com per exemple contar el conte de La Caputxeta Vermella en castellà.

 

 

De totes formes totes les activitats que fem a la guarderia es poden veure al blog que tenim: http://przedszkolekrakow176.blogspot.com/

Com deia seguim organitzant i col·laborant amb la guarderia per a tot el que siga necessari. També van aprendre moltes coses en el "on-arrival training" que és una activitat subvencionada per l'UE i que dura una setmana, amb tallers de tot tipus. I prompte, a març tindrem el "middle trainning" a Torun, una ciutat situada al centre-nord de Polònia.

Els viatges però, no  han fet res més que començar. A finals de gener vaig tornar a Zakopane a provar esta vegada sí, les pistes d'esquí. Després d'una setmana sencera nevant amb temperatures prou baixes, les pistes tenien un estat com aquest:

 

 

El fred ha passat ràpid per Cracòvia, encara que m’han dit que l’hivern encara no ha arribat a Espanya, només van tindre dos dies de -13 graus, la resta estaven rondant el 0. Però aquesta setmana l’hivern se n’ha anat, arrere queden estampes molt boniques com la següent al mateix centre de la ciutat. Esperem que torne al menys uns quants dies més.

Però tornant al tema dels viatges per a aquest mes esta planejat ja visites per a Budapest i per a Viena. També comence a  rebre les primeres visites dels meus amics

 

 

 Abans d'acomiadar-nos també vull recordar que les dues darreres setmanes van viure el campionat d'handbol d'Europa a Polònia i van gaudir de la presència de l'equip espanyol a la final. Jo per sort vaig poder animar al Tauron Arena a l'equip en les semifinals i a la final. El camp de 15.000 seients es un dels estadis més impressionants que he visitat fins ara.

 

 Com veieu Cracòvia no em deixa de sorprendre’m. Tornaré prompte amb més històries, de segur que se m’oblida alguna cosa però supose que hi ha prop per ara.

 

1 de febrer de 2016

 

 

 

 

Subdirección de Cooperación Universitaria al Desarrollo


Universidad de Alicante
Carretera de San Vicente del Raspeig s/n
03690 San Vicente del Raspeig
Alicante (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9379

Fax: (+34) 96 590 3464

Para más información: informacio@ua.es, y para temas relacionados con este servidor Web: webmaster@ua.es

Carretera San Vicente del Raspeig s/n - 03690 San Vicente del Raspeig - Alicante - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464